Home | Perfil | Temas activos | Miembros | Buscar | Ayuda
Usuario:
Contraseña:
  Elige el idioma
Guardar contraseña
¿Olvidaste tu contraseña?

 Todos los Foros
 Conocimiento sobre Europa Central y Oriental
 Estudios
 L'educació a LITUÀNIA / La educación en LITUANIA
 Nuevo Tema  Reponder al tema
Autor Tema Anterior Tema Tema Siguiente  

alazaro

Envíos 10057

Enviado - 02 noviembre 2007 :  00:01:54  Mostrar perfil  Responder con Cita
La 'mentalitat soviètica' frena la reforma educativa a Lituània
Cada vegada que la capital de Lituània ha canviat de mans s'ha reformulat el sistema educatiu,
i l’actual és tant jove com la independència del país


Marc Serena - Barcelona
CAFE'BABEL, 31.10.2007

Tots els estaments estan d’acord que encara s’ha de tornar a reformar, però no tenen una estratègia clara. Sembla ser que superar la 'mentalitat soviètica', augmentar una inversió cada any més baixa i millorar la qualitat universitària són les claus.

“Ens trobem amb els problemes previsibles d’un país jove”, reconeix Kestutis Kaminskas, professor convertit en assessor en matèria d’educació. És conseller del Comitè d’Educació, Ciència i Cultura del Parlament Lituà, un dels fòrums de debat més actius. Ens atén al mateix Parlament, que d'ençà uns dies estrena dependències: nova sala d'actes i de premsa. El nou edifici es converteix en una prova innegable de la joventut del país.

“Tothom està d’acord que s’han de fer molts canvis al sistema educatiu. El que passa és que hi ha coses amb les que podem avançar molt ràpid i d’altres en les que no tant. Per exemple, no es pot canviar la manera de pensar dels professors de la nit al dia”. Kaminskas es refereix a que més de la meitat es van formar en època soviètica i ara treballen amb uns alumnes que han nascut en una Lituània independent. “Moltes escoles també van construir-se llavors i n’hi ha que tenen l’aparença de fàbriques perquè estaven pensades per ideologitzar. Hem de superar-ho”. Per aconseguir-ho, el 1992 el Parlament Lituà va publicar una declaració d’intencions sobre l’educació al país on reivindicava l’autonomia de cada individu i demanava respecte als països veïns, igualtat, llibertat de consciència i tolerància. A hores d’ara l’educació que s’ofereix a Lituània és, en aquest sentit, equiparable a la resta d’Europa. “El gran avenç és que tothom es pot sentir lliure. El que hem d’aconseguir és que s’assumeixi amb responsabilitat”.

Sous baixos per a professors 4x4

Un dels punts a millorar és el prestigi i el sou dels professors, actualment més baixos que al sector privat. La seva feina és vital i en alguns casos estoica, tenint en compte la velocitat amb la que han anat canviant els plans d’estudi. Un dels casos més evidents és la manera d’ensenyar història. “Tots els estudis d’Humanitats ha anat canviant tantíssim els darrers anys!”, sospira Irena Valikonyté. És professora del Departament de Medieval i d’Història Antiga de la Universitat de Vilnius (http://www.vu.lt), situada al centre de la capital i molt visitada pels turistes. “En l’època soviètica, era Moscou qui decidia els plans educatius. Tot es feia a la seva manera i no hi havia llibertat. La principal atenció l’havíem de dedicar a la història de l'URSS. Ara hem canviat les prioritats i dediquem bona part de les investigacions a la història de Lituània. També parem especial atenció a la història de la Unió Europea i del Món, però ens falten especialistes”.

Als centres d’educació secundària també s’ha notat el canvi en la manera d’ensenyar història. Ara es fa en lituà i els temaris s’aproximen a Rússia de la mateixa manera que als Estats Units. El centre d’atenció és Lituània i també Polònia. Alguns alumnes es queixen que el que els faltaria és més història de les altres dues repúbliques bàltiques: Letònia i Estònia.

Falta d'inversió i qualitat a les universitats

D’universitaris i universitats n’hi ha. Existeixen 22 centres escampats pel país, una xifra elevada en relació a les dimensions del territori. Des de fa uns anys que també van guanyant pes els centres privats, tot i que de moment no arriben al 25%. Com sol passar, els preus de les matrícules són ben diferents. En la privada, el cost per alumne ronda els 2.500 euros, 8 vegades més que a la pública i no sempre amb més prestigi.

Els experts coincideixen en advertir que el que cal és augmentar la qualitat de l’ensenyament universitari. Aquesta és en una de les raons per les quals hi ha molts joves que marxen a l’estranger, darrerament sobretot a països de la Unió Europea. Els sindicats d’estudiants no descarten mobilitzacions per a exigir una millora del nivell. “El govern diu que si paguem més per la matrícula ens oferiran més qualitat i nosaltres demanem que primer augmentin el nivell i després ja apujaran el preus”, explica Marius Skuodis, estudiant de 22 anys de quart de Política i actiu membre de l’Associació d’Estudiants de la Universitat de Vilnius (http://www.vusa.lt).

“El govern ha d’invertir més en Educació, de moment només ho fa de paraula. I la prioritat ha de ser l’educació superior, on a l’estranger la qualitat és més bona”, exposa aquest jove nascut a Vilnius. Segons dades del Ministeri d’Educació i Ciència (http://www.smm.lt/en/), al 2006 va ser l’any en que percentualment menys es va invertir a Lituània en educació pública de l’última dècada. Tan sols un 5,2% del total del seu pressupost, una xifra allunyada del 6,0% del 2005 o del 5,8% del 2004. També per sota de la mitjana europea del 5,5%. “Hi ha un descens de la inversió en els últims anys en comparació amb altres àrees”, alerta Skuodis.

La majoria de joves també demanen més facilitats a l’hora d’entrar en el món laboral. “Molts marxen perquè no tenen feina de la seva especialitat. A Lituània la taxa d’atur és baixa però la majoria de feines no són qualificades”. Skuodis també és crític amb el tracte que es dóna als professors: “A la meva facultat tots treballen a d’altres llocs. Ensenyar no és el més important per a ells”. Aquest és un dels molts motius pels que creu que calen grans reformes o, directament, refundar el sistema educatiu. “Gairebé tothom hi està d’acord. El problema és de quina manera fer-ho”.

Punters en física i biotecnologia, endarrerits en ciències socials

El passat més recent té encara seqüeles en el present. Els russos van convertir la zona en puntera tecnològicament (http://www.cafebabel.com/ca/article.asp?T=T&Id=10556) però amb greus mancances en d’altres camps com el de les Ciències Socials.

“Durant molt de temps aquest país ha estat frenat. Hi ha hagut una falta d’inversió i en molts àmbits no hem pogut ni investigar. Ara, i amb l’ajuda dels fons de la Unió Europea, tractem d'agafar el tren. I crec que ho aconseguirem!”, confia Tomas Žalandauskas, físic teòric i president de la Societat Lituana de Joves Investigadors (http://www.ljms.lt).

En el que no hi ha problemes és en el paper de les dones a la Universitat. Un informe del 2006 de l’Eurostat (http://epp.eurostat.ec.europa.eu), situa Lituània com el país d’Europa amb més presència femenina en carreres de ciència i enginyeries. Són un 55,5% del total d’estudiants, una xifra similar a Letònia (51,4%) i a Estònia (51%). Això vol dir que es situen per sobre la mitjana europea (29%) i que els països amb un índex més baix són el Regne Unit (20,1%) i Luxemburg (17,7%) .

“Siguis dona o no, encara avui és difícil aquí guanyar-te la vida com a científic i molts treballen d’altres coses”, afegeix Brigita Serafinaviviûté, també membre de l’organització. Ella és mediambientalista i experta en pol·lució ambiental. Creu que una de les fites del país ha de ser aconseguir el retorn de llicenciats que van deixar el país a la recerca de millors condicions. Sap que pot ser difícil però, com a la resta, no els falta il·lusió. “Tinc la certesa que tot està canviant bastant ràpidament, hi ha molts reptes... i els objectius han de ser ambiciosos. Hem de ser els primers d’Europa!”.

Aquest article ha estat possible gràcies a la col·laboració de Simona Štrimaityté, Aurimas Radkevicius, Dionizas Bajarunas i la resta de membres de Cafebabel Vilnius.

(http://www.cafebabel.com/es/article.asp?T=A&Id=2836)

Podéis leer este artículo en castellano:
http://www.cafebabel.com/es/article.asp?T=A&Id=2836#item1

alazaro

Envíos 10057

Enviado - 30 noviembre 2008 :  22:38:05  Mostrar perfil  Responder con Cita
Wages of lecturers and scientists in Lithuania will increase by 20% every year till 2011

Danuta Pavilenene

THE BALTIC COURSE, Vilnius
06.10.2008

According to the Payment Increase for Employees of Science and Education Institutions programme in 2009-2011 confirmed by the Lithuanian Government, the wages of these employees will grow by 20% every year till 2011.

It is planned that the payment for work of the employees of education and studies institutions will rocket by over 70% in 2011 compared to 2008, reports ELTA.

It is expected that the professions of a researcher and lecturer will become more attractive and that more and more young people will choose them. Better conditions will be provided to improve the quality of studying and strengthen the potential of science. According to preliminary data, the implementation of the programme will require 389.3 million litas (112.982 million euros).

(http://www.baltic-course.com/eng/finances/?doc=5831)
Ir al inicio de la página

alazaro

Envíos 10057

Enviado - 19 abril 2009 :  23:56:28  Mostrar perfil  Responder con Cita
Higher education reform gains populist touch in Lithuania

Danuta Pavilenene - Vilnius
THE BALTIC COURSE
30.03.2009

Big support actions give a populist hint to the higher education reform and the reform itself stops being an object of constructive discussions and proposals. Public discussions and questions on the amendments to the law on science and studies would grant transparency and openness to the reform, claims the Association of Lithuanian Students' Unions (LSAS).

According to LSAS president Indre Vareikyte, the reform should not be stopped, however, it should not be supported by "sound slogans" and "blindly" either.

"The need for the reform is not doubted, however, some provisions of the reorganization which is being prepares can still be improved. As long as we are not sure about the essential securities for prospective and present students, we cannot say that the reorganization will be of high quality – the way the Lithuanian higher education and the public need it to be," Vareikyte is quoted in a press release.

According to LSAS head, the organizers of public events with declarative slogans and a hint of careless entertainment should not avoid responsibility and explain participants the threats and consequences of this reorganization in appropriate way. Otherwise, only part of information will be given during these events, and participants will be fooled in a way become some part will be hidden.

(http://mail.google.com/mail/?hl=es&tab=wm#inbox/12056f57caaa0cf3)
Ir al inicio de la página
  Tema Anterior Tema Tema Siguiente  
 Nuevo Tema  Reponder al tema
Ir a:
 Image Forums 2001 Powered By: Snitz Forums 2000 Version 3.4.05