Home | Perfil | Temas activos | Miembros | Buscar | Ayuda
Usuario:
Contraseña:
  Elige el idioma
Guardar contraseña
¿Olvidaste tu contraseña?

 Todos los Foros
 Conocimiento sobre Europa Central y Oriental
 Estudios
 L'educació a ESTÒNIA / La educación en ESTONIA
 Nuevo Tema  Reponder al tema
Autor Tema Anterior Tema Tema Siguiente  

alazaro

Envíos 10057

Enviado - 11 noviembre 2007 :  14:50:44  Mostrar perfil  Responder con Cita
Estònia al país de les meravelles
Aules plenes de gom a gom? Micròfons que no funcionen i cadires incòmodes on ni tan sols
hi pots posar la llibreta? Llavors, segur que no ets a Estònia

Giovanni Angioni - Tallinn
Traducció: Estefania Rodríguez
CAFE'BABEL, 7.11.2007

Els cervells de l’Acadèmia estoniana han dit prou a les estructures obsoletes i als mètodes antiquats. Un camp tan delicat com el del coneixement es mereix molt més. Aquest és, doncs, el canvi decisiu. Prou d’instituts petits i prou de competència entre les diferents àrees departamentals. Junts treballem millor. Així és com el 18 de març del 2005 va començar la Tallinna Ülikool, (Universitat de Tallin), un nou monstre de l’ensenyament nacional, fruit de la fusió de nombrosos instituts universitaris i d’investigació com la Universitat Pedagògica de Tallin i la Biblioteca Acadèmica Estònia.

Passadissos de tecnologia i vitalitat

Molt a prop del centre històric de Tallin i del relaxant parc de Kadriorg, que va ser la residència d’estiu dels tsars i ara és el “jardí” del President de la República, els edificis de Narva mnt (carrer Narva) no deixen veure els secrets que hi guarden. Una façana tan austera i solemne, un bloc modern d’acer i vidre, difícilment donen idea de la gran quantitat de tecnologia i vitalitat que ronda pels seus passadissos. Des de la seva creació, la Tlu ( Universitat de Tallin) es va comprometre a donar el màxim per a poder transformar-se en un centre d’investigació reconegut a nivell internacional, tant estipulant relacions importants amb socis estrangers (presumeix de 25 acords inter-universitaris amb instituts europeus, nord-americans, japonesos i russos), com fent ús extensiu d’aquests recursos que li han donat a la nació el sobrenom de E-Stònia.

Entre les joies d’aquest nou i ambiciós desafiament es troba la seva vocació europea. Tenen la voluntat de reflexionar sobre l’ingrés a la UE, per a formar una classe dirigent que sigui capaç de pensar més enllà de les fronteres nacionals. I com per aquestes contrades del que diu al que fa no hi un gran tret, el Màster d’Estudis Europeus ja està llest: Europeanization of Governance and Politics (Europeïtzació de Govern i Política), farga de l’europeisme i camp d’entrenament per a un nou tipus d’educació. Som a la Universitat 2.0, o molt a prop.

Ordinadors portàtils, Pda, webcam i dvd

Creuar la porta del Màster d’Estudis Europeus pot representar un punt sense retorn. Tan aviat com s’entra al recinte on s’imparteix, és impossible no notar l'hospitalitat de l’aula on cada estudiant té a la seva disposició un lloc per a treballar amb l’ordinador i un endoll. Prendre apunts amb l’antiga llibreta de quadrícula? Vida nova: aquí dins l’únic soroll que se sent és el del teclats dels ordinadors portàtils.

Per a viatjar totes les setmanes entre Finlàndia i Estònia dins del conveni que aquesta universitat té amb la de Tampere gràcies al programa europeu EU Phare, aquí tenim la tecnologia, l’ajuda més simple i eficaç: Si Skype ha fet desaparèixer les distàncies entre amics repartits per tot el món, per què no fer servir també per a l’ensenyament un micròfon i una webcam? D’aquesta manera el professor apareix, no darrere de l’escriptori sinó directament a la TV. El mateix passa quan faltem a una classe. Per aquestes contrades no cal anar a classe a la força.

N’hi ha prou de fer servir el propi navegador, connectar-se a un servidor i llest: en directe amb la classe gràcies a les tècniques modernes del streaming vídeo! I si això semblava poc, la secretaria posa a disposició dels estudiants els dvd amb cada lliçó, preparats per llogar com en un blockbuster americà.

Resumint, tenim totes les bases per a fer d’aquest “nen” un jove triomfador. L’ús intensiu de tecnologia, el nivell d’ensenyament molt alt, classes multinacionals i un gran camp d’acció per a posar en pràctica els conceptes estudiats. Només una cosa ha quedat igual: els exàmens encara es fan amb llapis i paper. Així que oblidem Google i el Rincón del vago. Per a saber les respostes s’ha d’estudiar. Com en els vells temps.

(http://www.cafebabel.com/ca/article.asp?T=T&Id=12814&utm_source=NL_CA&utm_medium=email)

Potete leggere questo articolo nell'originale italiano: http://www.cafebabel.com/it/article.asp?T=A&Id=2852
You can read this article in English: http://www.cafebabel.com/en/article.asp?T=T&Id=12825
Vous pouvez lire cet article en français: http://www.cafebabel.com/fr/article.asp?T=T&Id=12801

alazaro

Envíos 10057

Enviado - 03 diciembre 2007 :  22:57:16  Mostrar perfil  Responder con Cita
La llengua estoniana, llengua del futur?
Des del setembre de 2007 s’ha introduït una nova assignatura als instituts russos i estonians: l’ensenyament
de l'estonià. Entrevista amb la responsable de les comunitats lingüístiques minoritàries, Irene Kaosaar


Giovanni Angioni - Tallinn
Traducció: Imma Mesas Iglesias
CAFE'BABEL
26.11.2007

“No comparteixo l’ús del terme 'reforma'. És un mot massa carregós per descriure què és el que succeeix a Estònia. És millor parlar de 'transició', vist que el tema que s’està discutint no és l’ensenyament d’una sola matèria que s’imparteix una hora a la setmana, com és el cas de la literatura estoniana.”

Amb aquestes paraules, Irene Kaosaar, cap del Departament d’Educació del Ministeri que representa les comunitats lingüístiques minoritàries, enceta la nostra xerrada sobre el discutit procediment aplicat pel Govern d'Andrus Ansip el setembre de 2007, gràcies al qual milers d’estudiants dels instituts russos del país, han trobat una gran novetat que els esperava: l’estonià.

"Si un bon dia decidís traslladar-me a un altre país com per exemple Itàlia o Alemanya què faria sense coneixer la llengua italiana o alemanya? Quina mena de treball trobaria? Desgraciadament, aquí, a casa nostra, hi ha joves estonians i russos que parlen la llengua anglesa entre ells, i, això, no hauria de ser així. Estaria bé que es poguessin usar juntament amb la llengua nacional que està present a la constitució".

Com és que malgrat que l’estonià ja s’ensenya a les escoles, encara no s’ha aconseguit que formi part de la vida de les comunitats minoritàries nacionals?

Hi ha qui diu que és una llengua difícil però no hi estic d’acord. Segurament, el mètode d’ensenyament de la llengua no és prou eficaç: les notes dels estudiants són gairebé sempre bones però si intentes establir una conversa normal és massa complicat, gairebé impossible. Parlant clar, ja l’entenc, he tingut els mateixos problemes amb la llengua anglesa. Una cosa és estudiar la gramàtica i una altra saber utilitzar la llengua en tots els seus contextos.

Creu que una hora a la setmana de literatura podria canviar les coses?

No, realment no n’hi ha prou; i és per aquesta raó que parlo de 'transició'. El pla del govern es basa en l’ús de la llengua estoniana en el 60% de les assignatures abans de l’any 2011. S’hauria d’haver començat aquest pla educatiu l’any 2000 però aleshores es considerava que el país encara no estava preparat. Avui dia però, aquí ens teniu. Volem alguna cosa que vagi més enllà de l’ensenyament tradicional. Concentrar-nos més sobre els punts en comú i no pas sobre les diferències.

Com per exemple?

Com per exemple, el fet que tots els pares estimen als seus fills. Hem de partir d’aquest punt i buscar alguna cosa que pugui unir els pares i els fills. Si la llengua esdevé un instrument que es pot utilitzar per a qualsevol cosa, aleshores la seva difusió esdevé més senzilla.

Tot i això, fa uns dies un jove estonià-rus em deia que la seva família i els seus amics són russos i que no li fa falta aprendre l’estonià. I que, a més, al treball, pot utilitzar la llengua anglesa.

Aquestes són les persones a les quals ens haurem d’adreçar per fer-los entendre la importància de conèixer la llengua estoniana. Agafem com a exemple la universitat. Els cursos són tots en estonià i el fet de no conèixer aquesta llengua equival a una barrera enorme pel que a fa a l’ingrés a la universitat i també, en un futur, a l’hora de buscar feina. Malauradament, a casa nostra, massa gent encara pensa en el passat i en l’època d'ocupació de la Unió Soviètica. És cert que és la nostra història, no ho podem negar; però ara som una nació independent amb una llengua oficial garantida per la constitució i composta per persones que vénen de realitats diverses, cosa que ens hauria de servir per aprendre a viure aquest fet com riquesa i no com un problema.

Fa poc he estat a Grècia i m’ha resultat interessant comparar la multiculturalitat grega amb el cas d’Estònia. A Grècia encara es discuteix la qüestió macedònia, els anys de la dictadura i de Turquia, tots tres fets amb la mirada posada encara al passat, mentre seria molt més útil mirar endavant per tal de fomentar un futur millor.

Parlant de futur, com veu el del seu país?

Ja ho sé que sovint em tracten d’idealista, però penso que convertir-nos en una nació no és tan complex. Estònia, composta per dues o tres parts, diferents però que s’integrin entre elles.

Què en pensa de l’acusació que ha fet Amnistia Internacional, en la qual culpa l'Administració de discriminar les comunitats minoritàries russes?

Estic segura que no existeix cap tipus de discriminació a casa nostra i cada vegada que llegeixo alguna cosa de semblant als diàris em costa d’entendre’n les raons. Espero que amb el nostre treball aviat aconseguim fer conèixer algun aspecte positiu de la Nació. Llavors, cada vegada que es parla d’Estònia, es fa per discutir un problema. Pel que fa al recolzament i les crítiques per part de les institucions europees, crec que seria útil per a la Unió, de tenir una sola veu, també per no confondre les persones.

(http://www.cafebabel.com/ca/article.asp?T=T&Id=13039&utm_source=NL_CA&utm_medium=email)
Ir al inicio de la página

alazaro

Envíos 10057

Enviado - 06 diciembre 2007 :  19:29:36  Mostrar perfil  Responder con Cita
México, último lugar de OCDE en educación

Karina Avilés
LA JORNADA (Con información de Notimex)
México, 4.12.2007

El informe se recibe con el ánimo de tomar decisiones sustantivas para mejorar los magros niveles de desempeño de los escolares mexicanos, aseguró la titular de la SEP, Josefina Vázquez Mota.

México, D.F. México fue ubicado este jueves en el último lugar, en cuanto a educación se refiere, de la lista de 30 países que conforman la OCDE, según un informe del Programa Internacional de Evaluación de los Alumnos (PISA, por sus siglas en inglés).

Poco más del 50 por ciento de los jóvenes mexicanos de 15 años se ubicaron en los niveles cero y 1 en las habilidades de ciencia y matemáticas, las escalas más bajas, lo que significa que tienen una notoria insuficiencia para continuar con sus estudios en los niveles superiores. [...]

México obtuvo 410 puntos, cifra lejana a los 556 de Corea del Sur y los 547 de Finlandia, naciones que ocuparon los primeros lugares de la lista.

La OCDE presentó este martes a nivel mundial su Informe Internacional de Evaluación PISA 2006 en el que Finlandia fue el país que, en general, mostró mejor desempeño, seguido por la provincia de Hong Kong, Canadá, Estonia, Japón y Nueva Zelanda.

El Informe PISA es un programa de evaluación internacional de los estudiantes en matemáticas, lectura y ciencias que elabora cada tres años la OCDE entre sus 30 países integrantes y 27 asociados.

La encuesta 2006 que se realizó entre 400 mil escolares, puso especial énfasis en la materia de ciencias, por su creciente importancia en las economías basadas en la tecnología. La investigación reveló, además, un descenso generalizado en la comprensión de lectura en los estudiantes de 15 años de los 57 países analizados.

El organismo detalló que el promedio de 500 puntos es un número índice estadístico que facilita la comparación, pero no una escala de calificaciones tradicional de 0 a 10, o de aprobado o suspendido.

La OCDE también precisó que el informe tiene una desviación de 95 puntos, en el que el país con mejores resultados obtiene una puntuación promedio de 563 puntos (Finlandia) y el de peores de 322 (Kirguistán).

Corea del Sur fue el país con mejor nota con 556 puntos, por delante de Finlandia (547) y Hong Kong (536), Canadá (527), Nueva Zelanda (521), Irlanda (517) y Australia (517) tras una evaluación en la que se mide la capacidad de comprensión de un texto por los alumnos.

Por debajo de esta media de 500 puntos, se sitúan entre otros Italia (469), España 461, Turquía (447) y México (410), Chile –que está en proceso de integrarse a la OCDE-, 442 puntos, Uruguay (413) Brasil (393), Colombia (385) y Argentina (374).

Según el documento, en las capacidades científicas, los estudiantes finlandeses obtuvieron 563 puntos, Hong Kong (542), Canadá (534), Taiwán (532), Estonia y Japón (531), Estados Unidos (489), España (488), Noruega (487), Italia (475). Por debajo de esta media, Turquía (424), México (410). [...]

La evaluación en conocimientos científicos se hizo con cuestiones referidas a cultivos transgénicos, pantallas solares, ropas "inteligentes", cuestiones de geología, la historia de las vacunas, el ejercicio físico, la lluvia ácida y el efecto invernadero.

Respecto a la evaluación matemática, Taiwán encabezó los mejores resultados con 549 puntos, seguido de Finlandia (548), Hong Kong y Corea del Sur con 547 puntos, Holanda (531), Suiza (530) y Canadá (527), todos ellos a distancia de los 492 puntos de media de la OCDE.

(http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2007/12/04/mexico-ultimo-lugar-en-educacion-ocde)
Ir al inicio de la página

alazaro

Envíos 10057

Enviado - 29 septiembre 2008 :  21:54:35  Mostrar perfil  Responder con Cita
Estonia to teach more Estonian

THE BALTIC TIMES (In cooperation with BNS)
Sep 01, 2008

TALLINN - Estonian schools have expanded the number of courses that must be taught in the country’s national language in an effort to revitalize the language and give minority students more opportunities.

The move means that all schools nationwide – including those that cater specifically to native Russian speakers – will have to include Estonian-language courses in both Estonian literature and either music or civic studies.

Currently only 17 Russian-language schools – about 27 percent of the total number of such schools operating in the country – meet the requirements.

Under the program, all Russian-language schools will have to teach at least 60 percent of their courses in Estonian from the 10th grade onwards starting from the academic year 2011/2012.

In the previous academic year, there were 30,626 students attending Russian-language schools nationwide, nearly 20 percent of the total number of students in the country.

(http://www.baltictimes.com/news/articles/21237/)
Ir al inicio de la página

alazaro

Envíos 10057

Enviado - 01 enero 2009 :  21:28:03  Mostrar perfil  Responder con Cita
Plans to close half of Estonia's high schools in effect

THE BALTIC TIMES
(in cooperation with BNS)
Dec 02, 2008

TALLINN - According to a plan for the reorganization of the schoool network now being prepered for at the Education Ministry about one hundred Estonian high schools, called gumnaasiumid, gymnasia, in Estonian, could be closed, the daily Eesti Paevaleht reported.

Education Minister Tonis Lukas said the ministry is considering how many high schools are needed in Estonia and how many exactly will be closed in the upcoming years.

In 2012 high schools and primary schools that meet the established terms will be issued schooling licenses. "As we are mainly talking about high schools, schools that do not meet the terms will not be issued schooling licenses," Lukas said.

The conditions for closure are the existence of an either scientific or humanitarian bias, teaching of an optional subject in promoting that bias, qualified teachers and a sufficient number of students.

If a high school located outside the county seat meets the terms, it will also be issued the schooling license. If there are only five students set to attend the tenth grade in a small community school, the local government will close the school anyway.

Peeter Kreitzberg, chairman of the parliament's standing culture committee, said that separation of the basic school and the high school had been relatively well accepted in parliament. "I believe that more of less all the parties are in its favor," Kreitzberg said.

Kreitzberg said that as there were 232 high schools in Estonia at present, then about 100 of them would probably be closed.

(http://www.baltictimes.com/news/articles/21868/)
Ir al inicio de la página
  Tema Anterior Tema Tema Siguiente  
 Nuevo Tema  Reponder al tema
Ir a:
 Image Forums 2001 Powered By: Snitz Forums 2000 Version 3.4.05